Espai Zero

Entre l’11 de gener i el 17 de març de 2024 va tenir lloc l’exposició Observació dels forats negres a l’Espai Zero de la Fàbrica de Creació Roca Umbert (Granollers). La mostra colectiva va estar curada per Alexandra Laudo i va esdevenir un primer assaig expositiu del projecte en diàleg amb les obres d’Eva Marín, Rubén Treserras, Lurdes Basolí i Mercé Soler.

"Aquest treball de Marta Pareja sorgeix en resposta a la seva visita al Fossar de la Pedrera del Cementiri de Montjuïc, un espai dedicat a les víctimes de la repressió franquista i dels bombardejos durant la Guerra Civil i la postguerra, i a la dificultat que va sentir l’artista en intentar connectar emocionalment amb els fets dramàtics dels quals aquest indret vol ser memòria. La gran extensió d’herba verda li evocava sensacions bucòliques, més que no pas l’horror i el patiment que van viure les persones que van ser enterrades en aquesta fossa comuna. 

Des d’aquesta experiència, i establint una analogia amb un concepte astronòmic relacionat amb l’estudi dels forats negres (els quals no poden ser examinats mitjançant l’observació directa, sinó parant atenció als efectes que tenen en els satèl·lits que els orbiten), Pareja s’aproxima a alguns fets, tant històrics com vinculats a la seva biografia, que van succeir el 1985, l’any d’inauguració del Fossar de la Pedrera i del naixement de l’artista. 

Els esdeveniments triats, a banda dels dos fets ja assenyalats, són el trasllat de les restes mortuòries de la reina Maria Eugènia, la trobada al riu Bidasoa del cos torturat de Mikel Zabala (detingut per la seva suposada vinculació amb la banda terrorista ETA, amb la qual no tenia cap relació), i la localització de les restes del Titanic, entre d’altres fets que l’artista segueix investigant actualment i que farà visibles en versions posteriors de l’obra. Tots aquests esdeveniments remeten a idees relacionades amb la subterraneïtat i la interioritat; a la invisibilitat, l’opacitat, el que no podem veure, o el que de sobte es fa visible; i també amb el record, la memòria històrica, i la desmemòria a vegades promoguda des de les institucions governamentals. 

Pareja relata aquests fets a través de textos literaris on barreja informació històrica amb pensaments i vivències personals, i ens els presenta mecanografiats en llargues tires de paper, exposades en una de les parets d’un mur exempt. A l’altre costat del mur, a la paret oposada, hi trobem un gran collage de dibuixos que s’hi relacionen, i que l’artista ha fet prenent com a referència les il·lustracions d’un atles d’anatomia i d’altres llibres d’infermeria de la seva mare, així com d’algunes enciclopèdies. Pareja, doncs, presenta separadament els relats i els dibuixos, i evita així establir una correspondència clara entre la descripció textual i les imatges que podrien il·lustrar-la, forçant l’espectador a recórrer tot el mur per obtenir una visió de conjunt."

Alexandra Laudo